Tal
i com apuntava el mateix president Joan Salavedra “amb
aquesta festa es va assolir el nostre principal objectiu:
presentar la cultura catalana a la societat novaiorquesa”.
Per aquest motiu no és d’estranyar que
fos l’anglès la llengua que s’utilitzés
per presentar tota la vetllada. Mesclant-te entre el
públic assistent un acabava escoltant tant català
com anglès. Si et fixaves en les cares i els
gestos de la gent que gaudia de la festa podies entendre
el perquè, s’hi podien veure persones de
diferents cultures. I en el punt que preguntaves d’on
eren i per què havien vingut a la festa, et contestaven
que eren amics, familiars, companys de pis, companys
de feina, la parella o professors d’anglès
de catalans residents a Nova York. A més, també
hi havia la presència de membres de delegacions
diplomàtiques i associacions culturals de Nova
York i diversos periodistes tant locals com corresponsals
de mitjans catalans.
Per altra banda els mateixos catalans formaven un ventall
totalment eclèctic que incloïa des de gent
que estava de visita a la ciutat per una setmana, catalans
que fa molt de temps que viuen a la ciutat i aquesta
era la seva primera festa catalana, nouvinguts que acaben
d’aterrar als Estats Units o els que podríem
anomenar “clàssics”, residents d’anys,
que no se’n perden ni una. |